UNA COSA

Lletra: Carles Fabregat, David Serra / Música: David Serra

(Del poemari "Clos desig" d'en C. Fabregat)

 

He vist el rostre de la lluna

asserenant el fosc al meu costat.

He vist el bru, el verd color de blat

arran els ulls tan calms, i com cada una

de les ires del món t'han fet immune

a la mirada còmplice del fat,

deesa nua d'un jardí oblidat

que habites ara intacte entre les runes.

 

I ara que no estam junts et diria una cosa

i no sé per on començar....

Has romput el meu cor en mil troços, ai dona!

tu saps com es podrà arreglar.

Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa

ja va sent hora de tornar.

 

M'he retut a un cel extrany

guiat pel cant tribal de l'esclavatge

unica sofrensa del desig

i si caigut del somni just al mig

no és per lloar el misteri d'aquest dany

anys per viure l'hora del miratge,

perquè el nostre amor serà

com és ara, com un suau oratge.

 

I ara que no estam junts et diria una cosa

i no sé per on començar....

Has romput el meu cor en mil troços, ai dona!

tu saps com es podrà arreglar.

Ja no veig sa llum, tot em fa tanta nosa

ja va sent hora de tornar.