Projecte Mut

SA LLUNA DAMUNT FORMENTERA

Lletra: Joan Ferrer, David Serra / Música: David Serra

(Del poema "La lluna damunt Formentera" d'en J. Ferrer)

 

Sovent semblava que queia

perquè no era pesant,

era com el vent, com l'aire,

com el somni d'un amant

que va creure que seria

durant molt de temps real,

però no tot i estimar-la

la lluna seguia dalt.

La nit la portava sempre

al seu món alat, i mai

no va dubtar que ella era

l'amor únic i més gran.

l'estimava com seria

perquè no parlaven mai,

i no demanava gaire.

 

Només contemplar-la quan

s'alçava nocturna i sola,

la lluna damunt Formentera

qui no l'ha vist no l'anyora.

 

Dins la màgia dels seus anys,

joves e innocents eren.

Els ulls com estels, fanals

que brillaven si arribaba igual

sobre el bosc, sobre la casa,

damunt el pla i els estanys,

sempre groga dins el somni

i primera pel pardal.

Sempre somiada, la nit i el teu cant.

 

Només contemplar-la quan

s'alçava nocturna i sola,

la lluna damunt Formentera

qui no l'ha vist no l'anyora.