POSIDÒNIA

Lletra: Esteve Portes, David Serra / Música: David Serra

(Del poema ‘Posidònia’ d’E. Portes)

 

Estimada posidònia, estimada,

ara jeus com llençol mutilat

i neteges aquest mar

amb el teu xiuxiueig constant,

i una dansa resistent

que m’endinsa en el millor passat.

Estimada posidònia, estimada.

 

He crescut contemplant

el poder de la força dels temps,

estimada posidònia,

els meus somnis es tornen reals,

en vull més, vull anar

a una naturalesa tan viva,

i seguir passejant

per l’aspre camí que has marcat.

 

Valorada immensa glòria

i estimada cada dia amb més pell crivellada,

maltractada molt i massa,

sang de iot a iot tan callada,

sense cap pietat,

ni consciència, ni contemplació,

estimada, un dibuix,

un llençol mutilat. Hem perdut

camps i boscos, terres d’hort

que ja no tornaran mai més.

Ja no es pot ni pensar

ni tampoc tolerar aquesta pèrdua.