LA VORERA DEL RECORD

Lletra: Jean Serra / Música: David Serra

 

Miro les meves mans retaules de la vida,

hi ha emocions a la vorera del record,

i moltes llàgrimes i rovellades flors.

 

Miro la terra assedegada,

les ovelles i el pastor de xeremia,

i entre els ametllers d’aquest hivern

l’ombra d’un amor que reivindico.

 

Miro el meu record refugiat a l’olivera,

en un exili d’humana condició,

miro al carrer enfangat i t’hi veig,

hi ha emocions a la vorera del record.

 

Miro l’olibassa de la nit,

escolto els gregals de la memòria,

després escric el somni que em transforma.

 

Hi ha dolor a les mans,

hi ha mans que cerquen,

a l’instant que va fugir,

a l’instant que va fugint.