L'ALBADA

Lletra: Carme Balanzat

Música: David Serra, Joan Barbé

 

L'alba proclama un nou dia,

de groc l'horitzó tenyeix,

ara el soroll compareix

amb el crit d'una gavina.

 

El sol tebi va sortint

per darrera la teulada

il·luminant la contrada,

la fosca ja va morint.

 

Una garça emprèn el vol

desperta de llum i fam,

lluny resplandeix el velam

d'un pescador que no dorm.

 

El sol s'aixeca mandrós

i amb ell el color retorna,

el mar pla i quiet l'acarona

i l'aigua sembla de foc.

 

Ja brilla l'escut daurat

i la marina es desperta,

feineja l'home a coberta,

entre xarxes dorm un gat.

 

S'alça el sol damunt les ones,

la nit presa es recull,

comença el dia d'avui

com promesa feta als homes.