Projecte Mut

INÈRCIA

Lletra: David Serra / Música: David Serra, Joan Barbé

 

Un estel de vidre, un llimó sucat,

una xeremia sense cap forat,

són fruits de la inèrcia,

són fruits de la mecànica del cap.

 

Una taula coixa, un peix blau escatat,

un formatge fresc, un mirall trencat,

són coses tan simples,

són coses que tu has pogut pensar.

 

Ho dic així com venga, ho dic així com ve.

Si em pens massa una cosa potser mai ho diré.

Agafa-ho com et venga, agafa-ho com et ve,

m’orbiten les idees, satèl·lits a la ment.

 

No vull fer la guerra, no,

per ses parets no em vull pujar

si sa fisonomia d’un cul escaldat

és sa cara que em queda

si algun dia em surt tot foradat.

 

Sa diferència és sa força,

despertar no és tenir els ulls oberts.

No som un heroi, ni mai ho he volgut ser,

som tan gros i tan petit com qualsevol que hi pensi,

és clar que sí!

Ho dic així com venga, ho dic així com ve.

Si em pens massa una cosa potser mai ho diré.

Agafa-ho com et venga, agafa-ho com et ve,

m’orbiten les idees, satèl·lits a la ment.

Inèrcia…