ILLA

Lletra: Ben Clark, David Serra / Música: Joan Barbé, David Serra

(Del poema "Illa" d'en B. Clark)

 

Una gota de terra acarícia la mar,

ella és aquella que tant he somiat.

Perquè ella és l’illa, no és un amor normal,

ella és una il·lusió que té gust a sal.

 

I dins l’olivera el temps s’ha aturat,

un timbal de pedra, boscos i animals.

No som un poeta, jo som escribà,

un illot des d’on escric el que vull cantar demà.

 

Quan m’he allunyat de tu, fugint de jo mateix,

dins el pit sentia un dolor que no es veu,

com una llum en la foscor del meu record,

un camí de claror i pau que ho ompli tot de passió.

 

És sa meua pressó, sa meua llibertat,

on totes les fronteres són cel, arena i mar.

Tan gros aquest petit món meu,

i un riu per a creuar els seus ponts,

i jo que sóc natiu, aquí sa meua vida hi viu i diu:

 

Quan m’he allunyat de tu, fugint de jo mateix,

dins el pit sentia un dolor que no es veu,

com una llum en la foscor del meu record,

un camí de claror i pau que ho ompli tot de passió.