ESPURNA

Lletra: Esteve Portes, David Serra

Música: David Serra, Joan Barbé

(Del poema "Espurna" d'en E. Portes)

 

Quina cremor més extranya,

ja fa temps que no et veig,

la falta de tu m'oxida,

la falta de tu em consumeix

com fullaca seca

que cau tremolosa dins tu.

Quina cremor més extranya

cau tremolosa tins tu.

Sa teva sang no respira

i s'espurna que escups

no és més que el vell reflex,

un mirall davant tu.

D'allò que un temps passat

cregueres ser i posseir,

no et pots imaginar

lo que ara et vaig a dir.

 

No posaré excuses per no seguir,

buscaré un motiu o mitja raó,

o una espurna que encengui

un foc central al cor.

 

Aquest inmund temps passa,

cruix ses branques rostides

d'aquell vell arbre

que de joves ens feia ombra.

Ja no em recordes ni oblides,

ni tan sols plores pols.

Ara vius famolenca

anyorant i esperant

allò que un temps passat

cregueres ser i posseir.

Ja  et pots imaginar

lo que ara et vaig a dir.

 

No posaré excuses per no seguir,

buscaré un motiu o mitja raó,

o una espurna que encengui

un foc central al cor.