ES CONSELL D'UN ASE

Lletra: David Serra / Música: David Serra, Joan Barbé

 

Sé que sempre he set un mentider,

si no em creus és veritat.

No puc dir-te tot el temps lo que pens,

perquè això no val.

Oblidar ses coses lletges,

no cridar mals averanys.

Jo tenc una enamorada

a sa que li cant tot s’any.

 

Som un esperit de contradicció,

tal vegada no.

Quan estic tot sol vull estar amb gent.

Quan hi ha gent, tot sol.

Jo no vull somiar, vull ser el somni,

despertar amb els ulls oberts

i no perdre el pas que em duu

pel camí de l’enteniment.

 

Fa més es que vol fer-ho,

que és que ho pot fer i no ho fa.

 

Qui no hi és no fa falta, i tu acabes d’arribar.

Ara anam molt bé, però al revés, i no sé si convé.

Si val es consell d’un ase, si això mos pot ajudar,

que es callin es llestos, que no parlin,

que bona l’han armat.

 

Som com aquell que troba buscant

i no sap ben bé el que és,

és com tenir els peus a terra,

és com tenir les arrels al vent.

No pens en qui està millor que un altre,

sí pens en es que està pitjor,

això alleugera les conciències, sa meva no.

 

Fa més es que vol fer-ho,

que és que ho pot fer i no ho fa.