ENTRE PITOS I FLAUTES

Lletra i música: David Serra

 

Diumenge d'ametllers en flor, una tarda freda,

és l'alegria i la tristesa.

Partícula de llum que es mor en un sol post enlluernant,

com tots els peixos fora de la mar.

Sé que som un gra d'arena en una platja,

pinyó de raïm, raig de vi a un cubell.

Som com una sargantana, tenc sa sang gelada,

com un terròs de gel, tot aigua.

 

Si som un ramell de foc, dos flors de paper

cremarem com l'aire d'un migdia en el desert.

Un jurament de sang que el temps no ha de trencar,

perquè entre pitos i flautes els díes van passant...

 

Som un mariner, navec la mar del por i del desig,

d'ones prudents i de curiositat

Trobant-me a la tempesta ara sé lo bé que estava,

com bona seda així tot anava.

Quan el sol inevitable surti a escalfar-me

hauré après de ses desgràcies,

molt fàcilment doni ses gràcies a tots.

 

Si som un ramell de foc, dos flors de paper

cremarem com l'aire d'un migdia en el desert.

Un jurament de sang que el temps no ha de trencar,

perquè entre pitos i flautes els díes van passant...