D'ON VÉNS, AMIC?

Lletra: Antoni Marí / Música: David Serra

 

D’on véns, amic, tan pensarós?

Per aquesta drecera humida i apartada,

cerques en la foscor la matinada,

la claror del migdia en el sol post.

 

El camí que tu prens tot temps és fosc,

la llum d’hivern obscureix la contrada.

 

Ni un bri de llum trobaràs de l’albada,

erraràs el teu pas si marxes cap al bosc,

si marxes cap al bosc cercant la matinada

confiant que la nit esdevindrà claror.

 

El camí que tu prens tot temps és fosc,

la llum d’hivern obscureix la contrada.

 

D’on és que vens tot tan cobert de plors,

tement la nit quan la nit se temporta?

No sents la pesantor de l’aigua morta?

es fica als ulls a la ment i al cor.

 

El jorn obrira la seva resplandor

on de nou lluirà amb la llum esperada,

acostuma als teus ulls a la foscor velmada,

res no veuras en l’aire cavernós.

 

El tint obscur d’aquest espai reclòs,

esveirà els perfils de forma estimada.