top of page

CAMÍ

Lletra: Jordi Marí, David Serra

Música: David Serra, Joan Barbé

(Del poema "No perdis el camí", d'en J. Marí)

 

Mentre caiguen els dies com ínfimes gotes de pluja

poc a poc inundant part de l’ànima i del continent,

mentre un oceà de paraules segueixi batent amb força

l’arbre de font d’arrel, la mà oberta i el vent a favor.

 

Mentre vaig i no vaig, a n’es cap em venen ses preguntes,

mentre vaig i no vaig ses respostes se’n acaben d’anar.

Miro al cel i esfons la mirada entre les blanques boires

per buscar, per trobar lo que és sense més la raó.

 

Ei, si un dia em surt del meu camí,

al cap i a la fi, no em sorprèn, sempre ho he fet així.

Si tenc anyorança del que no ha passat

tornaré a pensar-hi, a dessitjar-ho, i ja es veurà.

 

Ni cada full que cau, ni cada fruita caiguda

no serà perduda, serà fèrtil niu d’il·lusions,

que no hi ha més futur que el present,

un instant que és un moment,

humida i fresca terra és el temps on la impremta deixà.

 

Molts d’estels han caigut, tantes lletres s’han cremat…

per això, bon amic meu, no callis mai sa teua cançó, mai.

 

Ei, si un dia em surt del meu camí,

al cap i a la fi, no em sorprèn, sempre ho he fet així.

Si tenc anyorança del que no ha passat

tornaré a pensar-hi, a dessitjar-ho, i ja es veurà.

 

bottom of page