AMOR I MIGDIADA

Lletra: David Serra / Música: David Serra, Joan Barbé

 

Tanques els ulls

i apagues el món que hi ha a fora,

i encens el món que hi ha a l’interior.

És un moment, és un instant, segons l’hora.

 

Soledat i goig a una festa que és tan íntima

i silenciosa enmig de la remor,

i carent de coses que et molesten.

 

I diuen que qui dorm està menjant,

tu tanques els ulls i encens el teu món.

Brindaré per tu i la teva pau,

i l’amor que tu em regales i em dóna ales.

 

Un silenci descriptiu,

del que t’alimenta m’alimenta,

històries silencioses, misterioses,

que quan despertes veritats revelen.

El descans ve en el paquet,

i tu com cada tarda l’aprofites,

la migdiada és el teu secret,

ha set, és, serà més efectiva,

tornar a meditar, somiar la vida.

 

I diuen que qui dorm està menjant,

tu tanques els ulls i encens el teu món.

Brindaré per tu i la teva pau,

i l’amor que tu em regales i em dóna ales.